Menu
Menu
@Ajuntament Cornellà de Llobregat 2023
El Palau Mercader
Can Mercader conserva una sèrie d’edificis fruit de la seva història. Alguns d’ells formen part del catàleg del patrimoni històric, artístic i arquitectònic de la ciutat. El més antic i important és el palau que presideix el parc des de la seva ubicació central.
La construcció del palau
Joaquim de Mercader heretà les possessions de les famílies Mercader i Belloch, així com la seva condició nobiliària. L’any 1864, coincidint amb el seu casament en segones núpcies, va encarregar l’enderroc de la masia i la construcció d’un palau al mestre d’obres Josep Domínguez i Valls.
Escuts nobiliaris: el de la façana principal, format per diverses branques familiars, i els dos escuts Mercader i Belloch, a la façana posterior, ja amb les corones comtals. Fotografia: Rr.
El palau, exemple de l’arquitectura historicista, evoca un passat nobiliari amb elements com els merlets, al coronament de l’edifici, les torres als angles i els escuts d’armes a les dues façanes principals. A partir de 1871, quan Joaquim de Mercader va aconseguir rehabilitar el títol de comte de Bell-lloc, als escuts familiars s’afegirà la corona comtal de nou puntes. Joaquim de Mercader va ser el segon comte de Bell-lloc.
Al final del segle XIX, la puixança familiar comença a declinar i, el 1900, la família Mercader es veu obligada a vendre les darreres propietats a l’Eixample de Barcelona, inclòs el palau del Passeig de Gràcia, on vivia. A partir d’aquell any, la família va desplaçar la seva residència a Cornellà. Aquest fet va implicar, d’una banda, traslladar a Cornellà conjunts i peces del palau del Passeig de Gràcia i, de l’altra, fer-hi obres per donar-los cabuda i condicionar l’edifici amb les darreres tecnologies, com ara l’electricitat, l’aigua corrent i la calefacció.
La restauració del palau (1989-1995)
L’any 1974, l’Ajuntament va rebre un edifici que portava més de quaranta anys sense fer-hi cap manteniment. El seu estat era molt penós: filtracions d’aigua, tèrmits i multitud de patologies que, en un edifici de les seves característiques, suposaven un gran repte tècnic i econòmic.
A partir dels anys 1980 s’inicia una etapa d’estudis i projectes, finançada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. El període d’obres es va allargar en diverses fases entre 1992 i 2004. Tanmateix, el 1995 es van enllestir les obres de la planta baixa, la coberta i les façanes i el palau va obrir les portes al públic el 23 d’abril com a museu municipal.
La Masoveria
Aquest edifici, situat a l’esquerra del palau, fou edificat cap al 1900, dins del conjunt d’obres de remodelació de la finca, per l’arquitecte Jaume Gustà i Bondia. Va ser construït per a allotjar-hi els masovers, que fins aleshores residien a la planta baixa del palau.
Al llarg del temps ha canviat d’usos, però sovint vinculats a l’educació, com a Escola d’Art, Escola d’Oficis i, actualment, com a centre de formació de joves que han quedat exclosos del sistema educatiu.
L’edifici
La seva planta és rectangular i la façana principal està alineada amb la del palau. L’edifici es divideix en cinc cossos, els dos de cada extrem i el central tenen l’eix del teulat perpendicular a la façana principal. En els dos cossos intermedis, l’eix del teulat és paral·lel a la façana principal. Aquests canvis creen un ritme formal que li és característic.
Té dues plantes i golfes de menor alçada. Les obertures, els ràfecs i els angles de l’edifici són decorats amb maó vist. Les variacions formals a les finestres de les golfes, accentuen el ritme de les cobertes.
Per testimonis orals sabem que, originàriament, hi vivien dues famílies i al cos central hi havia dependències comunes.
La Torre de la Miranda
Va ser edificada al mateix moment que la masoveria amb la finalitat de ser utilitzada com a límit de la finca i com a observatori.
El fet que durant la República fos utilitzada com a torre del Servei Meteorològic de Catalunya i el conegut interès d’Arnau de Mercader per l’astronomia i la meteorologia fan pensar que, aleshores, la Torre de la Miranda reunia les condicions adequades i potser, fins i tot, algun instrument de mesura per a l’observació meteorològica.
Des del 1981, la Torre de la Miranda acull el laboratori d’un singular personatge de l’imaginari infantil de Cornellà, el Mag Maginet, que cada any, en arribar les festes de Nadal, rep els infants de la ciutat.
L’edifici
La seva planta hexagonal fa 3 metres de costat i 27 metres d’alçada. De nou ens trobem amb un edifici d’estil historicista que té elements neomudèjars, com les finestres, o medievalistes, com els merlets, que l’agermanen amb el Palau Mercader.
La silueta d’aquest edifici singular, situat al límit més alt de la finca, destacava sobre l’entorn, sobretot vista des de la plana. Aquest efecte va quedar anul·lat pel rerefons dels blocs del barri de Sant Ildefons, construïts als anys seixanta, que superen, en molt, la seva alçada.
La Caseta de la Zona Oest
Seguint l’avinguda que passa per davant del palau i de la masoveria, en direcció oest, hi ha una petita edificació contemporània a la masoveria. No se’n coneix l’ús original però, seguint el llistat de les construccions dins de la finca, podria haver estat o bé la infermeria de la vaqueria, o bé una caseta per al vigilant. Avui dia es fa servir com a local de suport a algunes de les entitats que realitzen activitats al parc.
L’edifici
És una petita construcció de planta rectangular, d’una sola planta, amb altell. Com en el cas de la masoveria, també aquí s’utilitza el maó vist i la disposició dels trams de teulada a dues aigües per a crear un efecte decoratiu. Enriqueix la decoració del conjunt un sòcol perimetral i la combinació de diferents acabats i elements, com ara les motllures, l’arrebossat i la pedra vista. El cos central queda emfasitzat per un coronament triangular truncat. Tot i ser un edifici menor i de servei, la seva construcció revela un esforç pels detalls decoratius i un estil que harmonitza amb la casa dels masovers.
Estructures desaparegudes
A Can Mercader, hi havia altres dependències que no s’han conservat.
Les porteries i la tanca perimetral
Dels edificis antics avui desapareguts, cal destacar les dues porteries que hi havia a cadascuna de les entrades del parc. La més important era la situada a l’entrada per la Carretera de l’Hospitalet, al costat de la gran porta de ferro, on sabem que vivia la família que se n’ocupava.
Just per sota del Canal de la Infanta es trobava la segona porteria. Era de proporcions i decoració més modestes però també disposava d’una porta de ferro forjat.
El mur de pedra que tancava la finca pel costat de la carretera i seguia fins al Canal de la Infanta va ser construït el 1869. El tram que donava a la carretera estava coronat amb merlets, com el palau.
Amb el temps es va anar degradant, fins a la seva restauració l’any 2000, moment en què es van substituir parts del mur per un reixat modern de metall que permet veure el parc des de l’exterior.
Tenim constància de l’existència d’una petita torreta situada a la part posterior del palau, la utilitat de la qual es desconeix, tot i que podria haver estat relacionada amb l’umbracle que hi havia al seu costat. El seu estat era precari i no es va conservar durant les obres d’urbanització del parc.
L’Edifici de la Fundació
L’edifici, situat a l’est del palau, es va començar a construir el 1965 per a la Fundación Belloch-Pozzali amb la finalitat de ser una residència d’estudiants. Arran de la manca de capital i de la polèmica derivada de la requalificació urbana dels terrenys, les obres van quedar paralitzades i inacabades.
No va ser fins a mitjan anys vuitanta que l’Ajuntament va decidir modificar i finalitzar l’edifici per a utilitzar-lo com a espai d’oficines i serveis. A la part alta, s’hi va habilitar una sala d’actes. Avui dia, a la planta baixa hi ha el bar-restaurant i, als pisos superiors, oficines municipals.
