Un parc ha de ser un espai verd on predomini la natura i on els veïns i les veïnes puguin gaudir.
En aquest sentit, Can Mercader és el pulmó més important de la ciutat i un espai on es pot observar i aprendre sobre la diversitat d’espècies animals i vegetals.
La història del parc i les noves actuacions han fet de Can Mercader un mosaic vegetal molt ric i divers.
Com en tota finca, un element que ha configurat el parc és l’aigua. A Can Mercader, hi ha dues actuacions que van produir-hi canvis importants: la mina d’aigua i el Canal de la Infanta. Les obres d’urbanització del parc del 1989 van acabar de configurar el paisatge aquàtic actual.
La posada en funcionament del Canal de la Infanta el 1819 va suposar un canvi molt important en l’economia de la finca. Totes les terres de la part baixa van passar a ser de regadiu i, en aquells moments, quan encara no s’havia venut la part d’Almeda, volia dir unes 31 hectàrees que podien regar-se i, per tant, obtenir més i millors collites i més diversificació de productes.
De la nova urbanització del parc feta entre 1986 i 1989, cal destacar el nou i gran estany situat a l’oest del palau. Amb una superfície de 1.625 m2 de làmina d’aigua, es va convertir en un dels punts més atractius del parc i en una zona de pas i d’habitatge d’aus.
Amb la nova urbanització, totes les instal·lacions van ser connectades a la xarxa d’aigua potable de la ciutat. Aquesta instal·lació va assegurar un subministrament estable i va possibilitar-ne nous usos.
L’altre punt important, pel que fa a les noves instal·lacions d’aigua, és la piscina municipal, que va ser remodelada coincidint amb les obres del parc.
El 2022, s’han dut a terme obres de millora del sistema de reg i subministrament d’aigua per tal de millorar-ne l’eficiència i controlar-ne el consum. Així, per exemple, s’ha incorporat un circuit tancat a la font ornamental de davant del palau.
La vegetació és l’element definidor d’una zona verda. A Can Mercader hi ha més d’un centenar d’espècies diferents, entre arbres i arbusts, distribuïdes en tres zones de vegetació: el jardí històric, les zones on es conreaven els vivers de plantes i la zona alta.
Aquesta zona conserva part de l’estructura dels jardins privats creats al llarg del segle XIX per al gaudi dels residents i convidats, amb zones d’arbres, flors i arbusts de gran diversitat que s’alternaven amb els diferents estanys i jocs d’aigua procedent de la mina. Els antics pavellons amb coberta de ceràmica vidriada, situats darrere del palau, són de les poques estructures arquitectòniques conservades que decoraven el jardí.
En aquest sector històric trobem exemplars d’arbres centenaris, com ara els plàtans del passeig que va de l’entrada de la finca fins al palau, on encerclen la plaça amb el seu sortidor oval al mig. Els plàtans marquen les avingudes més antigues i importants de la finca. Les darreres obres de remodelació han tingut per objectiu la preservació d’aquests arbres millorant la permeabilitat de la terra al seu voltant.
A més dels plàtans i del grup de palmeres washingtònies situades al nord-est del parc, hi ha exemplars solitaris que també han aconseguit superar la fita dels cent anys.
Es tracta de les terrasses planes de la finca, situades entre la carretera de l’Hospitalet i el Canal de la Infanta, on els Mercader feien cultivar una gran varietat d’arbres fruiters a la primera meitat del segle XIX. Actualment han perdurat nombrosos arbres procedents dels vivers de plantes que conreaven els arrendataris. Entre ells, cal destacar el conjunt de palmeres washingtònies d’excepcional alçada, situat a l’est de la finca, que ha esdevingut un distintiu del parc.
De la garrofera dels antics cultius als exemplars plantats en èpoques més recents a la zona dels vivers, hi ha tota una varietat d’arbres que enriqueixen la flora de Can Mercader.
Amb la urbanització del parc (1986-1989), s’hi van plantar noves espècies d’arbres que van enriquir la diversitat vegetal amb cedres, arbres de la bellaombra i xicrandes, entre d’altres.
Entre el Canal de la Infanta i la Torre de la Miranda trobem la zona de solana, de pendent molt pronunciat. Aquesta part no va disposar mai d’aigua, és la zona més seca i on es van conrear garrofers i vinya. La urbanització d’aquesta zona (1996-1998), a càrrec de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, va suposar la millora dels accessos al parc des dels barris de Sant Ildefons i de la Gavarra. La cobertura d’una part de la via del tren, l’obertura d’un pas per sota la via i la construcció de rampes, escales i zones de passeig van eliminar les darreres barreres i van dignificar aquests accessos des de l’Avinguda de Salvador Allende, actualment convertida en un ampli i assolellat passeig-mirador sobre bona part del Delta del Llobregat.
Aquesta intervenció va anar acompanyada d’una vegetació compacta formada majoritàriament per arbusts i arbres de clima mediterrani sec, com la ginesta i els pins, que fixen el sol i n’impedeixen l’erosió.
Per tal d’assegurar-se la pervivència, any rere any els arbres disseminen centenars de llavors, cadascuna amb els trets físics i biològics que els són característics.
En aquestes imatges es mostren algunes de les llavors que es troben al parc identificades amb el nom vulgar i científic de l’espècie d’arbre al qual corresponen. Es poden localitzar fàcilment al parc a partir del plànol del fulletó de l’AMB o del seu circuit botànic:
Es poden localitzar fàcilment al parc a partir del plànol del fulletó de l’AMB o del seu circuit botànic:
El parc és un dels indrets de Cornellà on encara es passegen els esquius eriçons i les esmunyedisses serps però, si hem de destacar un grup d’animals, és el de les aus. La presència d’un gran nombre d’arbres antics i d’enorme grandària, impossibles de trobar a altres llocs de la ciutat, permet que dins de les seves cavitats molts ocells hi facin niu.
Aquest gran pulmó verd és també un oasi enmig del ciment. Durant la migració, moltes aus l’utilitzen per parar a beure i menjar algun peixet dels diversos punts d’aigua del parc.